"Me he pasado una noche a orillas del mar por la playa desierta. No era alegre, pero tampoco triste--era bello. El cielo de un azul profundo estaba manchado de nubes de un azul más profundo que el azul fundamental de un cobalto intenso, y de otras de un azul más claro, como la blancura azulada de las vías lácteas. En el fondo azul las estrellas centelleaban claras, verdosas, amarillas, blancas, rosas, más claras, más bien diamantinas como piedras preciosas, que para nosotros - aun en París - sería el caso de decir: ópalos, esmeraldas, lapislázuli, rubíes, zafiros". De Cartas a Theo.

Els baixos d’un amplificador van penetrant les finestres tancades de casa. Porto comptades dues hores llargues de bum bum. Espero que almenys s’ho estiguin passant bé. (Ara sembla que ha parat).

Aquest matí he caigut de la moto. (No, ja hi tornen). Anava pensant en una idea que m’ha sobrevingut a casa d’un fuster del meu barri, que no és el lloc on visc sinó el barri on reparteixo i que no és un barri concret amb un nom i uns límits sinó la unió de fragments de molts barris del poble. La idea és que sóc un diamant en brut, com per altra banda són totes les persones, i que sota capes i capes de ganga s’hi troba el cristall. ( Em sembla que estan començant de preparar el referèndum per a la independència).

Pensava que segons com és la teva infantesa, la teva joventut, segons com són les persones que t’eduquen i les que t’estimen que han de ser les mateixes, perquè si no t’estimen no t’eduquen, més aviat et fan la vida difícil; segons quins llibres llegeixes; segons si tens la fortuna de conèixer diamants ja polits ( s’ha acabat la festa, set joves vestits de negre criden al carrer i un grup de tres amb una noia sembla que vulguin cantar, i ara em pregunto: tenen dret aquestes, o qualsevol altres persones d’una tendència política determinada a disposar del cens i de la informació que aporta el saber qui ha anat i qui no ha anat a votar la seva proposta? Ja se’n van) o recent sortits del volcà. Després hi ha l’esforç personal per arribar a ser un diamant equilibrat, ni massa orgullós ni massa modest, bona gent però no tonto ( tenia una companya a la feina que deia “no sé en que momento dejo de ser buena persona para convertirme en gilipollas”, llàstima que marxés hauria estat una amiga veritable), intel·ligent sense aixafar l’altre, i així fins a completar la llista de cromosomes de l’ànima.

De sobte, a les obres que acabaran amb una nova rotonda, el cotxe del davant i els frens i la sorra i el pes de la càrrega i jo ens hem fet un embolic. M’he mirat les mans pelades, avui no ha fet tant fred i no portava guants, i no hi he vist cap reflex brillant potser perquè no feia sol. Mentre un operari em demanava si “muy mal” en comptes de si m’havia fet “daño”, recollia les cartes escampades i m’aixecava la moto, no sense esforç, perquè a part de la maleta també acabava d’omplir el dipòsit, el cotxe del davant ha accelerat i el cotxe de darrera no ha pogut evitar fer ràfegues amb les llums llargues perquè tenia pressa i li barràvem el pas.

Mar y rocas. Joaquin Sorolla.

Agafa l’escopeta i surt. On vas, li pregunta ella des de la cuina. No hi ha resposta però el gos borda. Ja ho sap. (Fins aquí el que imagino) A fora la tardor empeny les fulles. El vent li estira la gorra que es mima com un bernat pudent sobre la terra i els matolls sense ombra. S’ajup i la recull igual que podria no fer-ho. Home i gos caminen amb els pòsits de la convicció camp a través, el pols, l’ull, l’olfacte, rossegats pel temps. Coneixen la infructuositat de la seva obstinació però, què no donarien per tornar a sentir la violència de la sang, el seu batec ple. (Aixó és el que han vist els meus ulls aquest matí al Camí de Reixach mentre repartia).

Doc2Doc2

Paro la moto i agafo el paquet de la maleta. Pujo les escales estretes i toco el timbre. La senyora m’obre i em fa passar. Entro poc, no m’agrada penetrar a casa dels altres encara menys si han desaparegut. I la senyora a marxat a buscar el carnet d’identitat rumb a una altra habitació. Tampoc oloro gaire perquè les olors gaire naturals em fastiguegen. Això que… quan m’atreveixo a alçar la mirada hi trobo un no sé què a posar-me en la pell d’un altre. I dono un cop d’ull a les familiars fotos d’estudi, estableixo llaços de parentiu, busco referències en els records de viatges conservats en l’aire formolenc d’una vitrina: una verge de Lourdes, un coliseu romà al costat d’un buda; una màscara tribal clavada prop de les cortines de tul que el vent embarassa. Torno a les fotos i també torna la senyora. Passa dona, passa. La ràdio que sentia fa uns moments es transforma ara en un ordinador i el discurs monòton pren la forma de conferència literària.

- Fixa’t, de joveneta i no tant jove, llegia sempre l’agenda del diari i pensava si visquessis a Barcelona avui aniries a escoltar aquest doctor, aquella escriptora, un periodista. Potser si hi hagués viscut no hi hauria anat, no ho sé. Abans d’ahir un amic em va enviar un correu amb una adreça electrònica i …

Per la seva cara com un vaixell per les aigües del Leman passa un somriure. Diu que ja porta escoltades dotze conferencies de les dues mil que conté l’arxiu de la Fundación Joan March. Li dic que si va tan de pressa aviat se li hauran acabat. Em contesta que no, que té vuitanta anys i arronsa les espatlles, que la memòria pot perdre la forma i el contingut de les paraules, i que potser el nostre és un poble sense futur.

- Però París no se acaba nunca. Ho ha dit Tabucchi parlant de la seva obra.

Assegura que Tabucchi és el nom de l’escriptor que ha escoltat dissertar ja de matinada. Però… Paris no se acaba nunca, no és el títol d’una novel·la d’Enrique Vila-Matas? No entenc res.

Anunciació. Simone Martini.

Busquem estar bé, busquem el karma, la tranquil·litat de cos i esperit. Que res ens sacsegi, que no ens irritin ni els infructuosos debats parlamentaris, ni les miserables disputes pel poder, encara menys, la corrupció que aviat estarà regulada com una activitat empresarial més, tampoc la deixadesa de molts en el desenvolupament de les seves responsabilitats (tornem-hi amb els polítics, pares, mares, fills, mestres, directors de mitjans de comunicació, metges, carters, alcaldesses, paletes …); que no ens afectin les informacions dels telenotícies decents (conec a una persona que no pot dormir cada vegada que és notícia la part del món més fràgil, que encara conserva en la mirada interior la visió de la valerosa Omaya i de les persones que la varen ajudar a traspassar la gruixuda ratlla que separa la plena vida de la mort), els indecents ni anomenar-los!

Mirem de fer la feina ben feta, ens associem a MSF, a Greenpeace, a la Creu Roja, respectem l’espai de l’altre que vol dir no m’agrades però t’aguanto, i després arronsem les espatlles: no hi puc fer més, també tinc dret a viure la meva vida. Deixeu-me amb els meus llibres, amb el pàdel, el punt de creu, els sopars amb els amics. Deixeu-me ser Univers de pampallugues nocturnes, de translacions i rotacions pausades. Si he d’estar emprenyada, desolada permanentment per culpa vostra oblideu-me, com jo ja us he oblidat.

Però avui passejant pels meus carrers de sempre he contemplat amb una mirada nova els edificis que any rere any s’han anat construint davant els ulls grossos, la mirada esbiaixada, la desídia de molts responsables d’urbanisme dels successius ajuntaments i he pensat que Internet podria allotjar un web (un wiki, perquè hi hagués possibilitat de rèplica?) on tothom pogués penjar, documentats, els petits desastres urbanístics de cada ciutat: un bloc de cinc pisos entre casetes de dos, vivendes de nova construcció al costat de fàbriques diverses, golfes exagerades que desplacen teulades i que tapen el sol i les vistes a la casa d’aquell veí que compleix estrictament amb la normativa… Potser seria un punt més d’inflexió.

Deixo l’ombrívola font quan un soroll de pneumàtics trepitjant la grava del pati de l’entrada m’indica que el Packard que esperava a fi de poder prosseguir aquesta narració ja ha arribat. “…negre, brillant i majestuós… un cotxe com ja no se’n veuen… S’aturà davant meu, a quatre o cinc metres, i va baixar-ne un xofer molt ben vestit d’uniforme, d’aspecte altament professional. Es movia amb una mesurada diligència que denotava educació. Va fer una correguda estudiada, sense servils precipitacions, i obrí una de les portes del vehicle, mentre es treia la gorra amb una elegància que només poden donar els anys d’ofici. Aleshores va baixar ella[1]”. Així ens conta Pere Calders el moment en què el protagonista de Al bat de l’estiu (esborrany de fulletó), un home aclaparat pels deutes que es presenta al mateix Hotel Martin que ara tinc davant meu per demanar-li un aval al seu ric i gasiu oncle, descobreix amb joia una direcció a seguir, un camí alternatiu a aquell que els problemes i el desencís anaven ocupant.

Cansada, que no avorrida, d’escoltar els ecos del passat, m’assec a l’escalinata del que fóra un allotjament de gent d’upa per recórrer el darrer tram d’aquesta imaginaria passejada. Del meu cabàs d’anar a comprar transformat en barret de prestidigitador n’extrec un llibre, Exploradores del abismo d’ Enrique Vila-Matas, i llegeixo a l’atzar – un atzar, tot s’ha de dir, ajudat pel punt de lectura -: “Los fines de semana los paso con la familia en Sant Hilari Sacalm, donde tenemos nuestra segunda residencia. El coche lo llevo yo siempre –no les dejo que tomen nunca el volante -, y es que necesito desahogarme conduciendo y, es más, me…”[2]. 

I llegeixo, i llegeixo… Llegeixes, perquè quan menys t’ho esperes, un dia qualsevol, un llibre fins aleshores ignorat – com pot ser que no l’hagi trobat abans! t’exclamaràs- et mostrarà una ruta que et pensaves que no existia, un esbós de camí que malgrat ser nou reconeixes. I aquesta constatació, estimada lectora, estimat lector, t’arrencarà – si ja ho has experimentat prou que ho saps – un somriure i comprimirà fins que torni a expandir-se, el buit infinit que si ets com jo (o jo com tu) portes dins.

[1] Calders, Pere. Tot s’aprofita. 3a. ed. Barcelona: Edicions 62, 1984. (El balancí; 155)

[2] Vila-Matas, Enrique. Exploradores del abismo. Barcelona: Anagrama, 2007. P. 26

Bé, últimament potser no he llegit tant. Però m’he passat per un congrés de salut i medi ambient a la UDG molt interessant. També van explicar com és una dieta equilibrada, (de tota manera ja és una mica tard per canviar d’hàbits, eh!!!)van parlar de l’anisakis,…etc. Així no acabo de perdre el fil amb la biologia…en fi. TAmbé al final, em vaig comprar la càmara de fer fotos, i aquí en teniu algunes:
http://www.flickr.com/photos/susannaguiomar/3976057095/in/photostream/
http://www.flickr.com/photos/susannaguiomar/3976819596/in/photostream/
http://www.flickr.com/photos/susannaguiomar/3976818426/
http://www.flickr.com/photos/susannaguiomar/3976055891/in/set-72157622505705350/
http://www.flickr.com/photos/susannaguiomar/3976814992/in/set-72157622505705350/
Està molt bé això de poder fer fotos i poder posar-les a la xarxa…

Santiago Russiñol. La Morfina.

El sol es va endurint i aixafa totes les ombres que pot mentre em dirigeixo a la Font Picant. No he de saltar per l’asfalt calent com feia enjogassada la meva daina, vull dir la meva mare, quan durant la darrera guerra i per estalviar les soles de les sabates, baixava descalça al balneari, transformat aleshores en hospital militar, per recollir el mig llonguet que la seva tia Marina, infermera provisional – com de fet ho és tot a la vida de qualsevol -, li reservava. Hi havia tanta gana! No, jo camino tranquil·lament, amb més soles de les que necessito, de les que necessitaré mai per anys que visqui.

Recorreguts els sis quilòmetres, ignorant la imponent façana de l’antic Hotel Martín, baixo directament a la font on dos homes asseguts al pedrís conversen amb la calma de qui se sent franc d’un temps que per a mi no para de fugir com l’aigua de la riera que contemplo seduïda. Entenc per les seves explicacions que són viatgers i que tots dos publiquen les seves impressions en forma d’articles a La Vanguardia. El que respon al nom de Víctor està explicant que “el agua de [estos][1] manantiales, agua de vida, como me parece que pudiera llamarse, es picante como la gaseosa. Por esto precisamente la llaman font picant, los naturales del país… Es una vena del mundo mineral que surge, casi pudiera decirse que estalla, como cansada de correr sumida en tinieblas por entre sendas ocultas desconocidas y entre peñas, á las que roba al paso las sales y los ácidos salutíferos que la componen”[2]. L’altre interlocutor, anomenat Santiago, sembla no compartir la poètica del seu col·lega periodista perquè li respon de manera més aviat poca-solta: “Realmente son picantes. No diré que piquen mucho, pero pican. Pican hasta el extremo, que sé por datos rigurosamente exactos, que [este] líquido [no, parece, sino que] contiene más ó menos gaseosa. Una agua, pues, que en estado natural contenga, á más de [estas] sustancias impalpables é invisibles [que tan bien nombra usted con grandissima erudición], más ó menos gaseosa, claro que buena a de ser, comparada, y aun en absoluto, con las muchas que se expenden en los cafés que ni naturalidad tienen, ni están adornadas de tan laudables consecuencias”[3].

Víctor Balaguer davant l’escepticisme sorneguer de Santiago Rusiñol no es por estar de recomanar-li el llibre Bosquejo climatologico é hidrológico de la estación termal de San Hilario Sacalm “libro de consulta y de enseñanza, breviario de los enfermos y manual de los sanos , que por sus prescripciones hijas de la ciencia y por sus consejos fruto del estudio, debieran tener á la vista cuantos vienen á beber estas aguas, verdaderamente prodigiosas, para restablecer su salud quebrantada. “ Y no sería por demás también,” afegeix l’home assenyat a aquell jovencell presumptuós, “que leyesen este libro los artistas, los poetas, los amantes de la naturaleza que llegan en romería á estos montes”[4]. Rusiñol s’aixeca, el seu amic Ramon Casas l’està cridant. La tartana que els ha de portar d’excursió al Montseny ja ha arribat però abans d’acomiadar-se, amablement ofereix també un consell a Balaguer: “Bebedor de agua hubo, hace años, que… sin apenas chistar, tras, tras, tras, se engulló treinta vasos en ayunas. Claro está que de resultas reventó”[5]. Víctor Balaguer somriu amb condescendència perquè a un renaixentista com ell trobar-se en aquests paratges el fa sentir “mejor, más bueno, más perfecto, perfecto del todo”. El modernista Rusiñol, en canvi, que es fot del mort i de qui el vetlla, buscarà la perfecció, la veritat inassolible, en el purgatori sense redempció de Montmatre, en el precipici que li ha de mostrar temps a venir la morfina.

[2] Balaguer Víctor. Al pie de la encina. Ed. facsímil. Arbúcies: Ajuntament, 1993. P.120-122

[3] Rusiñol, Santiago. “Otra vez en el carro: de Manlleu a Sant Feliu”. La Vanguardia [Barcelona] (5 agost 1892), p.36

[4] Ídem nota núm. 2

[5] Ídem nota núm. 3

Ja ha passat l’estiu i ja estem altre cop a punt de començar el nou curs a la UVIC !! Per cert algú ha continuat practicant amb els nous recursos? Molts de nosaltres teníem la intenció… però acabo de comprovar que amb la intenció no n’hi ha prou !

Ens veiem aviat! Ja tinc ganes de tornar-vos a veure!!

Escolto Vivaldi, concert per a violí, oboè, corda i continu, i llegeixo el diari. “Las lunas diminutas y olas gigantescas” que la nau Cassini ha filmat a Saturn, i que puc imaginar amb el que conec i amb el que sóc, roden el seu món. Les acompanyen en l’ignorat viatge desfetes estel·lars, verticals precipicis de 4000 metres que farien perdre el seny a més d’un explorador, y plegats creen anells que la nostra hermosa semi circumferència irisada enveja. Escolto i el pentagrama es deforma, com si respirés ansiosament, cenyit per cinc línees negres i uns marges molt, molt estrets. 

 Foto www.astrored.org/…/titan_saturn2.jpg.html

Diumenge dia de mercat a Sant Hilari. Agafo el cabàs i surto a comprar. Al carrer, les discretes plantes i flors de les jardineres ja han estat arrencades del seu espai. Incomprensiblement, en la seva quietud susciten aneu a saber quina estranya violència. El cel protector a dos quarts de set del matí encara no hi és i si miro amunt –que podria ser avall, a la dreta o a l’esquerra per un observador que em contemplés des de l’estratosfera – només veig el buit, la mare de totes les absències. Al mig de la rotonda el sortidor espera com un llebrer ben ensinistrat el crit del temporitzador per començar el seu moviment nerviós i penetrar les cases del voltant amb una intensa remor de cisterna industrial omplint-se eternament.

Vaig a comprar però de sobte alguna cosa em fa canviar d’opinió i m’enfilo pel carrer Sant Jordi camí del Sobirà. Un agost com aquest del 1900, penso mentre veig aparèixer el sol allà lluny cap a Platja d’Aro, la tartana d’en Torrent, el meu besavi, es balancejava per aquest mateix indret portant un abatut Jacint Verdaguer al castell de Villavecchia a entrevistar-se amb el bisbe Morgades. El poeta de Folgueroles que havia estat durament criticat i apartat de les funcions sacerdotals a causa de comportaments poc ortodoxes, venia a oferir en safata de plata la seva rebel•lia al càrrec superior que l’havia de reconciliar amb l’Església. A la tornada Verdaguer visita la Font Vella – la nostra Font Vella – i allà mateix segons contemplen les cròniques de l’època, improvisa un poema (1) o l’anhel d’una aigua espiritual capaç de guarir el seu cor enfebrosit.

Vagarejo a continuació, encara amb el cabàs a la mà, pels carrers afortunadament deserts del poble i des de les plaques que els designen els nostres homes de lletres – ni una sola dona! – em surten al pas. Entre ells Francesc Carreres i Candi, historiador, que m’ofereix un exemplar de les seves Notes històriques (Barcelona 1911). Amb aquell punt d’immodèstia propi dels escriptors en recomana la reedició, perquè és bo que la gent sàpiga que existien en aquest mateix món altres móns, amb les seves virtuts susceptibles de ser recuperades i les seves errades, que fóra noble evitar. Així Carreras Candi documenta la xacra – sí també entre nosaltres- de l’esclavitud: “lo derrer dels contractes sobre esclaus, que havém tingut la oportunitat de trovar a Sant Hilari, pertany a l’any 1442 (26 de setembre) y no hi te cap art ni part lo Senyor del castell de Sulterra, segons succehía en los anteriors. Hi actuen dos burgesos vehíns de la pobla de Sant Hilari, En Bertomeu Saleta de la Vall, qui es venedor de l’esclau y l’hostaler Arnau Rovira, comprador ”(2).

També em saluda des de la seva placa a la cantonada de Can Poldo, Anton Busquets i Punset (1876-1934), mestre i escriptor, i surt en defensa de la tasca que ha dut a terme Xavi Clos per recuperar de l’oblit aquella part de la seva obra (i la d’altres autors) més relacionada amb els hilariencs. A la reedició de Del meu viure rural un Busquets i Punset impregnat de nostàlgia – va deixar Sant Hilari als disset anys – descriu el paisatge de la seva infantesa amb una emoció plenament renaixentista tot seguint l’estela del seu admirat Verdaguer: “Per fi, els primes raigs del sol tocaren les cimalles mes alteroses de la superba muntanya; la neu glaçada en el brancatge dels arbres, degotava seguit, regalimant els caramells que penjaven arreu com enfilalls de rica pedreria, escampant-se la joia matinal que prodigava a vessar la bellesa i la sublimitat… Com m’embadalia aquell quadre!” (3). Malgrat tota la poesia però, Busquets i Punset no perd de vista en les seves narracions la realitat social de les petites comunitats com la seva, que veu caminar feixugues darrera el pas lleuger de les ciutats.

Notes:

1. Tenia set d’aigua pura/ lo meu cor enfebrosit/ i enyorava la dolçura/ de la deu de l’infinit./ Com el raig d’eixa Font Vella/ aboqueu vostra canella/ en mon cor que s’esbadella/ i em veureu Jesús guarit.
2. Carreras i Candi, Francesc. Notes històriques: de SantHilari Ça-calm. Barcelona: L’estiuada, 1911.
3. Busquets i Punset, Antón, Del meu viure rural. 2ona ed. Sant Hilari Sacalm: Ça-Calm Exprés, 1998. P. 52-53

Planxem la roba que ha de marxar lluny amb un afecte que no hi solem posar quan la mateixa roba s’ha de quedar a l’armari de casa. Així, amb cada cop de vapor injectem petons i abraçades (d’entrega diferida) al jersei ratllat, a la samarreta groga, que ell (o ella) lluirà un matí potser radiant d’aquesta tardor, per exemple a Lausana, camí de la universitat.

Foto: tejiendoelmundo.wordpress.com/…/

Joan Miró. Gos lladrant a la lluna

Foto: www.ccpe.org.ar/…/las-fases-de-la-luna-1.jpg

La igualtat de gènere i el no danyar les dones del nostre entorn és una feina cada dia de més importància a la nostra societat, per això junt amb el partit de la transparència democràtica volem implantar el réplucanisme Cívic, per aconseguir la igualtat de veritat en tot l’entorn Europeu.

http://www.almendron.com/tribuna/17733/el-republicanismo-civico/

He estat pensant que a Espanya es necessari un nou partit polític que fagi de mitjançer entre les dues Espanyes. Un partit polític que ideològicament sigui ecologista, socialdemocràta, república i federalista. Tindriem que tindre al nostre espai polític un partit que volgués aconseguir aquesta fita.

La socialdemocràcia busca i vol aconseguir dignificar al ser humà i aconseguir la igualtat plena entre els homes i entre les dones.

La república seria la educació en el valor del respecte i d’ un no rei o completament com a figuara decorativa (completament) , tots iguals i amb les mateixes igualtat d’oportunitats per aconseguir els nostre objectius.

La ecologia per tal d’aconseguir no quemar el nostre planeta i el federalisme com l’Alemàn per crèixer de forma exponencial i sense necessitat de crèixer especulativament, tot parant l’onada d’usureres i capitalista de la dreta.

Visiteu el blog de la biblioteca d’Almenar

Hola nois/es, com va tot?

Avui aprofitaré per parlar-vos del navegador web que jo utilitzo . Utilitzo l’Opera i avui crec que és un bon moment per parlar-ne. Avui s’ha presentat al public un nou servei , “Opera Unite”. “Opera Unite” és una característica del navegador Opera, bàsicament converteix el nostre ordinador en un petit servidor. De moment les prestacions que té són: compartir arxius (aquesta pot ser una eina útil per nosaltres), compartir música/fotos (es pot escoltar/mirar directament des de la mateixa pàgina), possiblitat de xatejar, es poden deixar notes (semblant al twitter),.

Una altra prestació és Web server des d’aquí aprofito per demanar al Javier la seva ajuda per ajudar-me a entendre per que serveix.

Aprofitaré per fer una mica de propaganda per Opera a veure si us animeu a utilitzar-lo: què trobo jo en Opera?

1. Velocitat. Després d’haver provat diferents navegadors, aquest és el més ràpid amb diferència .

2. Speed Dial. La pàgina d’inici d’Opera no cal que sigui una pàgina en concret sinó una pàgina amb accès a altres pàgines

3. És un navegador que sempre està innovant.

Aquí teniu la pàgina: http://www.opera.com Animeu-vos !

Imatge de Speed Dial .

Diria que ja vaig fer aquest comentari en el blog anterior però comentaré els punts més importants;

Aquest és més complert, tenim més control sobre les accions del blog.

Més facilitat per pujar contingut multimèdia.

I tenim al davant una interficie molt més agradable.

Si el comparo amb el sistema del WordPress, el Flick el trobo més elaborat i laboriós. És més ràpid i fàcil el sistema utilitzat per WordPress.

La veritat es que de moment no acabo de trobar utilitat, són missatges trivials i trobo que són coses que pots dir dintre d’un diàleg però no tema central.

pipes

Interessant, simplifica la feina , és com tenir un tauló d’anuncis.

El dia 26 de juny es tanca definitivament per a mi aquest curs, si és que no he de recuperar alguna assignatura i estic esperant amb impàciencia les notes per tal de veure si he aprovat o no les assignatures. Això també inclou l’assignatura del Bloc d’en Javier Leiva.

Hola companys!

bé ja he provat el twiter, estrany però m’ha sortit a la primera no com altres coses que he provat i encara estic sense veure resultats.

He tornat a canviar la meva capçalera, i ja van 4 , de fet hauria de utilitzar el sistema de canvi de banner automàtic que existeix (l’he llegit però de moment res de res)

Molta sort a tots i a veure si arriben les vacances , jo no aniré a veure l’òpera de Sidney però dintre de pocs dies m’en vaig a Bèlgica , qui no es conforma és per que no vol.

En Quimet la mascota de la nostra biblioteca us desitja unes bones vacances.

hola a tots!
espero que tots hagueu disfrutat com jo amb l’assignatura, de fet ara que hi penso… he aprés moltes coses!!
Bon estiu a tothom!

Moltes coses jaen encobertes per minva de negligents descobridors. Joan Roís de Corella

Bé, tot acaba… però la veritat és que quan fa una estona he vist el missatge del Javier m’he quedat parada. Pensava que hi havia més dies encara d’assignatura i que continuaria amb la meva tasca de negligent descobridora.
Però així i tot hem creat un blog, bé, de fet dos. També hem descobert el funcionament del Flickr, RSS, Delicious i Twiter. D’aquest últim potser no ens ha donat temps de fer gaire pràctica… però no hi ha més. A més aquesta tarda treballo i per tant ja no podré fer més intervencions.
Ha estat un plaer anar descobrint aplicacions informàtiques tots plegats, guiats pel Javier, i tal com ell diu a base de prova-error hem anat aprenent. En el meu cas amb molts errors, però aquests ajuden a arribar a bon port, encara que fan la navegació una mica perillosa i moltes vegades tens por de no veure terra ferma.
Ara ja hem desembarcat a les noves tecnologies, no deixarem que el tren passi de llarg…
Fins aviat!

Ja veieu, xiquets, tot s’acaba!!! Tan atabalts que estavem al començament i ara gairebé dominem el tema BLOGS!! En fi, no sé si continuarem actius als blogs, però penso que estaria bé fer-ho per continuar estant en contacte !!

Ara, però, ens mereixem un descans i tan de bo tinguem TOTS un BON ESTIU !!

Sort i gràcies a tothom, ep sobretot al Javier!!

Arribem al final de l’assignatura. Durant aquest període hem vist alguns formats i serveis i heu pogut copsar algunes de les múltiples possibilitats que ens ofereix la informació electrònica. Haureu vist que tot plegat té moltes possibilitats, tant personals com professionals. Segurament en més d’un moment us heu atabalat una mica, però els que heu anat seguint heu vist com investigant, preguntant i a força de prova-error us n’heu acabat sortint amb tot.

Ara em toca a mi fer la feina de valorar la vostra participació. En aquest sentit, tindré en compte tot el que hagueu fet des de l’inici de l’assignatura fins aquesta nit: 23.59 hores del 5 de juny.

Bé… espero que amb la fi d’IE no s’acabi la vostra experimentació amb aquest tema i pogueu seguir descobrint eines i formats i traient-los el màxim rendiment. Realment és un món ple de possibiitats.

Ara per ara, res més. Gràcies per la vostra col·laboració i us desitjo el millor per als exàmens

El twitter és un microbloging que permet als seus usuaris enviar microentrades, 140 lletres basats en text, que respon a la pregunta,que estic fent? Aquest missatges es poden fer tant a través de la web com per SMS, des d’un telefon mòbil, des d’un programa de missatgeria instantanea o des de qualsevol aplicació com Twiterrific, tweetie, facebook, etcètera.

Des del widget twitter es pot veure com els usuaris van donant missatges o com tu vas escribint els missatges que se’t passen per el cap.

Hi ha dos grups de persones els que segueixes tu i els seguidors teus. L’usuari pot enviar-lo a tota la gent o restringir-ho sols als seu grup d’amistats.

Finalment, dir que des de la pàgina de twitter pots rebre les actualitzacions via missatge, SMS, RSS i correu electronic, però hi ha alguns païssos que això és impossible.

Avui he començat a utilitzar TWITER i ja sóc seguidora d’alguns dels companys que el tenen col·locat al seu blog. Haurem d’anar esperant a que la resta hi sigui i podrem començar a tenir alguna conversa!

Bé, ja tenim fet el Delicious, els meus preferits. He aprofitat i he començat a cercar webs i blogs que parlin de punts de llibre, així coneixeré altres col·leccionistes i podré veure els repetits que tenen a l’apartat Intercanvi.
De fet, veig que Delicious és una eina útil que permet veure el que més t’interessi des de qualsevol racó del món, no cal que depenguis exclusivament del teu ordinador! Ni que estigui de vacances podré connectar-me a qualsevol ordinador i donar un cop d’ull als meus preferits. Ja en descobrirem de coses!

Ho he provat i em sembla que m’ha sortit… però si vull fer-me ” following” dels companys no hi hauria d’haver una pestanya per a fer-ho? De moment sóc seguidora de la Dolors i de la Sílvia però no sé com ho he fet !! Algú em pot ajudar?

gràcies

Jo també com el jaume voldria experimentar amb el twitter, però tots els companys parlen amb anglès auxilí!!!!!!!!!

He estat treballant una mica, i ara no ho puc comprovar perquè tinc problemes amb internet, així que m’hauré d’esperar a veure com ha sortit tot. He posat el meta, he posat un RSS, he ajuntat tots els RSS dels companys de classe en una pipe de sola (és la que encara no em deixa obrir),m’he subscrit a del.icio.us, i per últim a twitter, a on em trobareu a la vostra disposició per qualsevol cosa…Uf!!

Una altra aplicació nova al blog, estem totes enganxades Javier!!!!!

Després de l’èxit dels blogs, temps després (fa uns tres anys) va començar a popularitzar-se el microblogging. Però… de què estem parlant? Us passo la referencia d’un text que vaig escriure fa temps: Microblogging y live blogging: ¿qué estás haciendo?

El servei estrella pel que fa a Microblogging es diu Twitter, que ha aconseguit que milions de persones (i institucions) es comuniquin entre elles i s’expressin a través de missatges de com a màxim 140 caràcters de longitud. A Twitter hi ha bàsicament aquestes convencions:

• Escrius un missatge normal i el publiques a la plataforma. Els missatges es publiquen en ordre cronològic invers (com als blogs)
• Pots fer-te seguidor d’altres persones: following
• Altres persones (no tenen perquè ser les mateixes) es poden fer seguidores teves: followers
• Pots respondre els missatge d’altres. Per fer-ho simplement has de posar al missatge el nom de l’usuari en qüestió precedit d’una arroba. Exemple: @peredelacullera a mi m’agrada sense sucre (podria ser la resposta a un missatge del tal peredelacullera demanant com us agrada el cafè?)
• Es poden incloure paraules clau als missatges per després poder trobar missatges sobre un tema a través del cercador de Twitter. Per fer això posem la paraula clau precedida del símbol numeral. Exemple: #uvic

A continuació us poso un video on ho expliquen de manera gràfica i senzilla:

I en relació amb les biblioteques? Pot ser útil? Vegeu aquesta presentació:

Com ho veieu? Us sembla interessant? Molt sovint la gent ho considera banal, però realment és una eina potent que pot tenir moltes utilitats a banda de la purament personal (que també està bé, per a qui la vulgui fer servir). Us atreviu a provar-ho?

Em sembla que cada dia estic més enganxada als recursos (eines?) que anem descobrint!! He provat això del “delicious”….. i m’ha agradat molt!

Suposo que ho he fet bé!!

Que bé, a costat però al final hem pogut resoldre els tres assumptes, però per si a cas estiré atent al que fan els meus companys per veure si està bé. Al final, resulta que tot no era tant complicat com semblava.

Ja tenim al blog un Pipes dels companys de IE!!

Ara ja podrem eliminar els individuals.

Tots hem marcat algunes pàgines web com a favorites al nostre navegador per poder recuperar-les posteriorment. Així no cal que teclegem cada vegada l’adreça d’un cercador, del nostre correu electrònic, del supermercat online… del que sigui que ens agrada visitar mentre naveguem per internet.

Ara bé: els sistemes de favorits dels navegadors són força limitats perquè ofereixen poques possibilitats d’organització, i a banda d’això es tracta de llistats individuals. Us imagineu un sistema que ens permeti fer el mateix però que el poguem utilitzar des de qualsevol ordinador i que a més ens permeti descobrir nous recursos que ens interessen gràcies a als favorits d’altres persones? Això existeix i s’anomena sistema de marcadors social. Un dels seus màxims exponents és Delicious.

Què és Delicious?Us poso un parell de videos il·lustratius:

Us animeu a provar-ho? I a integrar-lo després al blog utilitzant el widget corresponent?

Hola Montserrat com m’has dit he entrat al teu bloc,. Ara t’explico com ho he fet, ja que no podies.

[slideshare id=1543465&doc=lasituacineconmicamund

Després de moltes hores (no sé a quin preu va l’hora!!!) he pogut crear un PIPES amb tots els blogs dels companys !

Potser sí que ens serà una eina útil!!! Ufff el que té de bo és que si no et surt no pots parar fins que ho saps fer!

He creat un RSS que engloba tots els dels companys del blog. De moment esperaré una mica a esborrar els RSS individuals dels companys fins que vegi que tot funciona correctament. Això és fer i desfer! Dilluns mateix vaig fer els RSS de cadascun (fins llavors no n’havia sortit!) i ara ja estan tots en un. Ara sol faltarà que tot rutlli!
Ei, acabo de fer la comprovació i ja he pogut fer comentaris a diferents blogs des del RSS que acaba de néixer. Això facilitarà molt la feina i ens estalviarà un munt de temps!

Yahoo Pipes és un servei que ens permet treballar amb diverses fonts de dades i aconseguir resultats molt interessant. Aquí veurem com integrar diversos RSS en un, però Pipes permet fer moltes més coses. Per a qui s’atreveixi, que consulti l’ajuda del propi servei.

Yahoo Pipes demana tenir un compte de Yahoo per entrar a remenar (igual que Flickr, així que us serveix la mateixa). En entrar a la pantalla de creación d’un pipe veiem dues àrees diferenciades: a llista d’eines (barra lateral esquerra) i la taula de treball (superficie central). Per afegir eines a la taula de treball només cal que les hi arrosseguem i les posem allà on ens sembli millor.

A continuació us passo un petit tutorial per crear un Pipe que uneixi diversos RSS en un de sol. Per exemple, podeu utilitzar-ho per tenir una única font que inclogui tots els blogs d’aquesta assigntaura. El tutorial es diu How to Mash Up RSS Feeds with Yahoo Pipes i té tres parts (1, 2 i 3). Ja veureu que és molt fàcil, i de fet us podeu saltar les passes 3, 4 i 5 del tutorial si ho voleu (ja que són afegits que van bé però que no tenen perquè ser necessaris).

Bé… us atreviu? L’exercici en aquest cas tracta de que feu un Pipe que inclogui tots els blogs de l’assignatura i una vegada fet l’integreu al vostre blog mitjançant un widget RSS. Quan hagueu fet això, ja podreu treure els RSS que teniu ara dels nostres blogs individuals (si és el cas). Tampoc es tracta de ser redundants!

Aquests són els guanyadors de les diferents categories del concurs de punts de llibre BIBLIOPUNT 2008 que organitzem des de la biblioteca. Es nota que dues de les persones que hi treballem som col·leccionistes! Ja sabeu amb què poca cosa em teniu contenta, si en teniu algun de sobrer…

Aquesta és la petita exposició que hem muntat aquesta setmana a la biblioteca per donar a conèixer els punts participants al nou concurs de 2009. El dimarts que ve el jurat decidirà sobre tots ells i n’escollirà cinc que farem editar amb el nom del guanyador. Us poso la foto en un tamany que es puguin veure una miqueta!

El deganat de la universitat de Vic i l’amèlia sempre han sigut un referent institucional enorme per lalumnat de la universitat de Vic. Gràcies a la seva col.laboració fàrem d’aquesta universitat una uni competitiva.

El barça va ser una apisonadora total contra un equip que no va poder fer res de res. Aquí tenim el Barça, un equip solid i compacte que aspira a tot.

El jurat ja s’ha reunit aquesta setmana i aquestes són les fotografies guanyadores d’aquesta edició.

1r Premi: El plaer de llegir arreu del món

Aquesta fotografia està feta en un mercat de Banjul -Gàmbia- per una col·laboradora d’Alpicat Solidari, l’ONG del nostre municipi. L’autora és germana del guanyador del 2n premi, ja és casualitat!

2n Premi: Un moment per a cada cosa i cada cosa al seu moment

Aquesta fotografia està feta a la pròpia biblioteca amb un conte de la secció infantil!

3r Premi: Finestra

No hem digueu que no hi ha feina a col·locar tan ben posats tots els llibres! Aquest mateix autor va guanyar per Nadal el 1r premi del nostre concurs de contes de Nadal. Hi ha gent que és molt versàtil, no?

Premi Juvenil: Aturada al camí

Aquesta fotografia capta un descans amb gust literari del Camí de Santiago. El seu autor té 13 anys i és fill del guanyador del 2n premi. Hi ha families que ja ho porten als gens! Com a guanyadors tenim dos germans a la categoria d’adults i el fill en la juvenil, semblarà tongo!

Premi Accèssit de la categoria juvenil

El jurat va voler donar un accèssit a aquesta fotografia ja que els va agradar molt. El seu autor és un noi de 17 anys.

Premi votació popular:
Aquest premi es dóna a la fotografia que obté més vots entre els lectors de la biblioteca. Però encara tenen temps de votar fins el dia 29 de maig, per tant, haurem d’esperar a veure quina fotografia dóna com a guanyadora el recompte de vots!

Poesia a la Fresca

A l’estiu la biblioteca organitza activitats a la fresca, en aquesta ocasió escoltavem poesia d’un escriptor local, esperem que aquest any puguem continuar amb activitats com aquesta que són força enriquidores.
Alcarràs us queda una mica lluny però val la pena!!!

El Google Reader em va molt bé per seguir més facilment l’assignatura. Tinc tots els vostres blocs subscrits i es molt senzill mirar si algú ha posat alguna cosa nova.
Es una bona eina, ja que el temps no es precisament el que ens sobra!!

Els homes del temps ja fa setmanes que paelen de primavera ,però la veritat es que ha tigat en arribar.

Ara, de fet, ja fa uns dies tenim un munt de flors . Aqui teniu el lliri del pirineu

Fins a on has arribat?, has obert el compte a google.com, has obert el google.reader i a dins i hi ha una pestanya que és per fer suscripcions, hi pots posar l’adreça web del teu blog i si això no te funcionés amb el propi, després pots afegir, per exemple, ricardgomisbresco.blog, i que te’l busqui, després un cop te l’hagi trobat l’annexes, jo ja he annexat els blogs de tothom i el de la Vanguàrdia i també el de l’assignatura…

T’he fet un comentari al teu web a l’últim apartat, però per si de cas t’enviaré un email perquè ho puguis consultar. És que això del RSS jo no ho he fet servir, només necessites un fee, que és l’adreça del blog, crec, potser vaig errada….corregeixe’m sinó…

Si un instant por justificar una vida, un matís pot justificar un llibre.
Per una mort més humana, Jordi Llimona.

Aquestes són dues de les fotografies guanyadores del primer concurs que vam organitzar. El paisatge en blanc i negre era una foto que estava feta feia més de 20 anys en un indret proper al nostre municipi. La de la noia del vestit vermell va ser la guanyadora de la votació popular feta entre els lectors de la biblioteca. Dues fotos i un llibre.

Aquests són els participants al primer concurs Lectures instantànies que va organitzar la biblioteca l’any 2007.
Enguany serà la tercera edició. Avui estem muntant l’exposició, quan estigui acabat us en faig cinc cèntims fotogràfics!

Aquests són els punts de llibre guanyadors del concurs BIBLIOPUNT 2007 que vam organitzar a la biblioteca d’Alpicat. Els d’enguany més endavant… encara hi ha termini de presentació!

at.

Per a tots aquells que us agradi el món de la biblioteca pública podeu visitar el següent blog: Jim Botó Jo el trobo molt interessant!

Bona setmana!

Isabel

He començat a coneixer el Google Reader. M’he subscrit a La Vanguardia. És un lloc útil i ràpid i permet estar sempre actualitzada.

Des de la biblioteca organitzem un concurs de fotografia anomenat Lectures instantànies. Aquesta és la tercera edició. Quan tinguem les fotografies guanyadores us les ensenyo.

Si voleu veure la fotografia guanyadora de l’edició passada de 2008… 1r Premi Anna Gilart Hernández 

Les fotografies d’altres guanyadors de la mateixa edició també estan penjats a la pàgina web de la biblioteca.

Hola companys i companyes, em sento molt alegre i feliç i reconfortada, perquè després d’haver-me estat barallant amb això dels feeds i tot plegat, resulta que la cosa era super senzilla, el que no sé és si estic autoritzada a explicar-vos-ho. Només que no ho intenteu amb la adreça URL que ve per defecte, sinó amb el nom del vostre blog… i segur que us funciona.
Però abans de tot el que heu de fer és obrir un compe a gmail, i després des d’allà ja trobareu el menú amb tots els apartats com diu el nostre professor al google reader.
Per cert, el vídeo no m’ha servit “per res” perquè entre que va tan ràpid i tot, que no m’ha quedat clar. Però teniu un menú d’ajuda al google reader per si teniu altres problemes.
!!!

Presentació LLibre de poesia a la biblioteca

L’ impuls transparent
L’avinguda on has llegit
es fa estreta.
Acabo,
creuant pel darrera,
confinat a l’orde
de l’impuls
transparent.
Ramon Castells

Molt bé noies de moment menys la Neli tots teniu molt bona vista.

A part de les adreces d’interès… hi alguns lloc de la Plana de Lleida que també són d’interès: les Obagues

Des de l’última classe presencial ha canviat molt la meva perspectiva en quant a IE… JA ENS PODEM POSAR LES PILES!

 Hem passat de gestionar un petit blog de la UVic, en format fixe i dissenyat pel servei d’informàtica de la Universitat, en el que es podia fer petites coses com llegir i escriure comentaris, penjar enllaços i fotos, sempre d’una manera senzilla, a crear-nos un blog propi, elegir a través de plantilles quin disseny es el que més ens interessa. S’ha obert un món de possibilitats: canvis de format, arxiu d’imatges, pujar vídeos, gestió dels comentaris a través del correu electrònic… i això que solament fa un mes que coneixem WordPress!

He posat algunes adreces per a buscar informació d’interès.
No sé si ho sabre penja a la categoria que vull, però de meoment és una prova…a veure què passa!

Cursos de català
Diccionario de sinónimos i antónimos
Hiperenciclopèdia catalana
Encyclopedia Britannica
Diccionari en francès
Softcatalà
TERMCAT.Centre de terminologia
Yourdictionary
Diccionaris varis

Gràcies al fet que actualment tothom pot publicar informació a internet ara podem accedir a molts recursos. Al mateix temps, i ja ho haureu començat a notar simplement amb els blogs de l’assignatura, es fa difícil seguir de manera regular que hi ha de nou sobre un tema que ens interessi o fins i tot en una font en particular.

Per sort, tenim una solució que ens permetrà centralitzar bona part de les fonts d’informació que ens interessen i saber fàcilment quan han estat actualitzades: el format RSS.

Però… què és RSS? Ho entendreu fàcilment veient el següent video:

També hi ha bona informació a la Wikipedia: RSS.

Hi ha molts agregadors RSS disponibles de manera gratuïta, però un dels més utilitzats i que és també el que surt com a exemple al video és Google Reader.

La següent tasca que us demano és crear-vos un compte a Google Reader i començar a utilitzar-lo per centralitzar les subscripcions als blogs de l’assignatura (i si us voleu subscriure a més fonts, endavant). Quan hagueu remenat i utilitzat l’eina durant uns dies en veureu l’utilitat i en podreu treure les primeres impressions: llavors serà el moment de publicar un article al vostre blog parlant d’aquest tema.

Ànims, ja veureu que és fàcil i útil!

Aquestes són algunes de les ermites de Sta. Coloma de Farners. També hi ha el rocar ( patrimoni natural de Sta. Coloma). Primer veurem el mapa de la Selva.

Ermita de Sant Pere Cercada:

Ermita de Sant Miquel de Caldells, situada a prop de St. Hilari

Detall del Rocar:

Ara ja es poden veure les fotos directament, el meu ordinar estava malament.

Endevinalla

Apa nois, sabeu d’on és aquesta foto?????

a href=”http://www.flickr.com/photos/susannaguiomar/3483592245/” title=”BLOG_290409_Valderrama_Susanna109 por Susannaguiomar, en Flickr”

Hola companys aquesta es la meva foto Flickr……

Tot i que WordPress facilita penjar fotos, molta gent utilitza un servei extern per penjar-les i llavors publicar-les al seu blog. Aquí us explicaré breument com es fa, i al mateix temps ens servirà per conèixer Flickr, que és un servei molt bo i molt utilitzat a nivell mundial.

Penjar fotos al blog utilitzant Flickr:

Flickr és un servei que permet allotjar fotografies pròpies convertint-se en una mena de fotoblog per ell mateix, però al mateix temps podem utilitzar-lo com a servidor de les nostres fotos i després utilitzar-les al nostre blog a WordPress. Com es fa això? Doncs aquestes són les passes:

1. Obrim un compte a Flickr (funciona amb comptes de Yahoo; si ja en teniu podeu utilitzar-la, i si no caldrà que la feu nova).
2. Ja amb el compte creat, entrem al servei.
3. Pugem una fotografia que prèviament tindrem al nostre ordinador.
4. Quan tinguem la fotografia pujada podem anar a veure-la. Des de la pàgina de la foto en qüestió cliquem aquest botó:
5. Escollim la mida que desitgem utilitzar al blog i copiem el codi que ens surt a sota. Per exemple:
6. Ara anem al nostre editor d’articles a WordPress i enganxem el codi dins la pestaña de html (per defecte teniu activada l’opció Visual) a la part superior esquerra de la zona d’escriptura)
7. I ja podem publicar el nostre post normalment, afegir-hi text, etc.

Proveu-ho, ja veureu que és més fàcil de fer que d’explicar!

I per cert, aprofiteu per explorar a fons Flickr i les seves possibilitats. Ja veureu que pot ser molt útil per les vostres imatges, però també per trobar fotografies molt bones i variades. Per cert, us deixo un enllaç al meu compte de Flickr per si voleu xafardejar

Comparativa de blogs

El dia 18 d’abril a classe d’informàtica amb el professor Javier Lieva varem aprendre a crear un bloc. Varem crear el worpress.com.

Fins ara utilitzaven el Pritlog, un blog extremadament simple i petit, que necessita una base de dades MySQL. És una aplicació anomenada PPLOG.

Pirtlot en la seva última versió 0.8 va presentar els següents canvis:

.Base de dades sqlile

.Gestió d’inici de sessió

. El comentaris nom pot ser un enllaç

. Els usuaris estan automàticament a la sessió desprès d’uns moments

CARACTERÍSTIQUES DEL BLOG WORPRESS

És un sistema de gestió de contingut per creació de blogs, en base PHP y MySQL, am llicencia GPL.

És un dels més populars dels blogosfera. Les causes del seu gran creixement són la seva llicencia , la facilitat d’ús i les característiques de contingut.

Worpress té moltíssims dissenyadors encarregats de crear plugins i desarrollar-lo.

L?empres de WordPress, Automàtic, té un servei de blogs basat en el seu software WordPress.com.

El sistema de creació de plantilles “Themes”, permeten al usuari activar o desactivar.

WordPress dona molta importància a l’estètica, estàndards web i usabilitat.

ESTRUCTURA

.WordPress és un sistema de publicació wed amb entrades ordenades per dates.

.L’estructura i el disseny depèn del sistema de plantilles .

.WorPress és elegant i senzilla.

.Separa el contingut i el disseny.

FUNCIONALITAT

.Instal·lació fàcil

.Permet ordenar articles i pàgines estàtiques en categories

.Publicació per mitjà d’email

.Permet comentaris i eines de comunicació

.Gestió i distribució d’enllaços

Entre moltíssimes funcions més.

QUATRE COSES

M’abelleixen quatre coses

-qui prou les sabrà lloar?

El sol que bada les roses,

l’aigua que les fa brostar,

la rosada que les mulla

i el vent que les esfulla

per no veure-les secar.

Jacint Verdaguer

A l’escola de Llívia el dijous celebrarem ,com a tot arreu, Sant Jordi i naturalment em toca la parada de llibres. Ja veurem com va la cosa !

No sóc de les que segueixen les novetats o llistes dels més venuts així que els llibres que us recomano millor no cercar-los en llistes , són aquests :Thorton Wilder “El puente de San Luís “, del mateix autor “Idus de marzo” i també una escriptora anglesa Georgette Heyer, qualssevol dels llibres que va escribir són encantadors i disfrutes del moment

Feliç Sant Jordi!

Ara que hem començat a treballar amb aquesta eina nova, us passo uns enllaços per tal que pogueu aprofundir-hi:

• WordPress.com.Per suposat, la pàgina oficial té molta informació; i no oblideu revisar bé el seu apartat d’ajuda.
• Ayuda WordPress. Es tracta d’un blog més enfocat a la versió de WordPress per a servidor propi que a la que fem servir nosaltres. Però de tota manera és molt útil per adonar-se del munt de possibilitats que ens ofereix aquesta eina.
• Article sobre l’eina a Wikipedia. N’existeix versió en català, però no és tan completa.

Recordeu que cal que escriviu al vostre blog una anàlisi comparativa entre WordPress i l’eina Pritlog, que hem estat fent servir al servidor de la Uvic.

Foto 'El Rocar"

Estem començant comunicar-nos amb un nou

bloc. S’anexa unes fotografies de prova……

Llengües en els blogs

En el llibre recomenat pel Javier , l’autor ens deia que l’espanyol era la cinquena llengüa utilitzada en els blogs, doncs bé segons he llegit en el bloguscensus, el català és la segona llengüa en la llista , això si, desprès de l’anglès i amb molta distancia .

Però no us preocupeu , ara nosaltres també comptarem!

Comentaris sobre el llibre de blogs

He dedicat algunes estones a llegir el llibre Manual de uso del blog en la empresa (pdf), d’Alberto Ortíz de Zàrate Tercero, que el Javier ens va recomenar (posats a recomenar, seria bo triar alguna cosa més emocionant , divertida…)

Bé , deixant clar que no ha sigut una lectura per repetir , aquest llibre ens dóna informació (a aquestes alçades , en principi ja ho sabem) sobre què és un blog, com crear-los, una blogosgera, una mica de història sobre la seva aparició (realment sembla increïble que la seva aparició fos al voltant del 97).

Parla o intenta convèncer de les aventatges del blog per les Pymes( i grans empreses, la general Motors, és un exemple). Sembla evident ; resulta un poder encara per descubrir. Com també suposo que ho serà per grups polítics.

En aquest article m’ha cridat l’atenció una frase de Vicente Verdú en la que és refereix al nostre segle com “la societat de la conversació”; i també en el llibre , exposat pel seu autor ,diu que ” los mercados son conversación”. No deixa de ser curiós que en aquesta societat nostra els rebuts de telefonia augmentin de manera considerable ,juntament amb el creixent augment de blogs i Xats però no som (segons els psicòlegs) una societat que es comuniqui gaire.

Hola! Després de provar amb els blogs de la UVic, he decidit passar-me a wordpress, perquè les condicions són molt millors, tot i que estic a l’espera de poder-me’l baixar al meu servidor,…el problema és que, és clar, com que no domino els llenguatges d’informàtica….HE triat una aparença força original que m’agrada molt i espero publicar molts articles fins al final de curs, i després també, és clar, intentaré continuar per tal de promocionar-me com a autònoma i fer propaganda de la meva pròpia empresa.

Aquest es el nou blog d’ IE,

fins aviat!!

Classes a Vic

frcgfvgtvhyvvty

Welcome to WordPress.com. This is your first post. Edit or delete it and start blogging!

Welcome to WordPress.com. This is your first post. Edit or delete it and start blogging!